En el poemari Presagis s'accentua la presència insistent i aclaparadora de la tèrbola Dama de Negre, la Innombrable. Ella, la que resta a l'aguait, sorneguera, en el replà de l'escala, tot esperant que el temps faci la seva feina, rient-se de nosaltres, evidenciant amb la seva presència com acaben les nostres estèrils provatures de vèncer el seu poder absolut. Per això aquesta contradictòria urgència per deixar constància escrita, quatre pinzellades damunt el paper en blanc, en un desig intens de retratar amb les paraules adients i mesurades tot allò que tengué un significat, per molt efímer que pogués ser, en la nostra vida. I també, seríem injusts si no ho féssim, per a deixar alguns senyals de les esperances i il·lusions que alletaren els millors homes i dones de la nostra generació.
Miquel López Crespí (sa Pobla, Mallorca, 1946) ha guanyat diversos premis literaris de poesia, novel·la, contes, teatre i narrativa juvenil, entre els quals podríem destacar: Ciutat de Palma de teatre 1974, Ciutat de Palma de narrativa 1991, Joanot Martorell de narrativa (València), Premis Ciutat de València de poesia i narrativa, Premi Especial Born de teatre, Premi Teatre Principal-Consell Insular de Mallorca de teatre, Premi de les Lletres 1987 (Mallorca), Premi Miquel Àngel Riera de narrativa, Premi Serra i Moret de literatura 1993 (Generalitat de Catalunya), Premi de Literatura de l'Ateneu de Maó (Menorca), Premi Ciutat de Tarragona de poesia 2005... D'ençà començaments dels anys setanta ha publicat més de setanta llibres.
