{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil MS Sans Serif;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 En l'escriptura i la lectura de (blanc) es busca el reconeixement de mat\f1\'e8ries i individus, l'un a un de cada color i de cada \'e9sser en el seu ritme. I en ells, tamb\'e9, el blanc encegador.
\par Les coses quan s\'f3n en elles mateixes. All\'f2 que les abstraccions destrueixen. Individus lliures de nom, reconeixent-se en el seu propi cos. En la seva humanitat o materialitat, en la seva vida-en-la-humiliaci\'f3, o en l'alegria. En la trobada amb l'abella, la taronja, el lloc, el cos.
\par Aqu\'ed no interessa all\'f2 que anomenem poeta sin\'f3 la mat\'e8ria dictant-se en m\'e9s mat\'e8ria. La paraula oberta al m\'f3n. La paraula que estripa el blanc per obrir, per obrir-se a un particular, a una veritat \'fanica, una nova fulguraci\'f3 blanca.
\par "Entre silenci i paraula, el medi aqu\'e0tic de la poesia. El poema s'hi vol submergir (...), fer carn, fruit: entre aig\'fces, essent un m\'e9s en el for\'e7\'f3s mutisme de l'aigua." \f0
\par }
