{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Joan Tod\'f3 (La S\'e9nia, 1977), va estudiar Teoria Liter\'e0ria i Literatura Comparada a Barcelona, i ha anat bastint una obra de prematura maduresa a partir d\rquote un ultralocalisme que la converteix en universal, on l\rquote aposta per un llenguatge intimista i alhora deutor de l\rquote exterioritat, amb un indisciplinat \'fas del l\'e8xic local que s\rquote expandeix a qualsevol territori que el pugui enriquir, el converteix en una de les veus m\'e9s importants del present literari del nostre pa\'eds.
\par Posse\'efdor d\rquote un llenguatge personal i inconfusible, Tod\'f3 ha anat trenant el seu corpus creatiu com a m\'fasic (Les paraules del Riu i l\rquote estimable blog Palumbus Columbus) i assagista (col\'b7laborant en revistes com Esment, La Veu de l\rquote Ebre, Reduccions, Desmontando mundos, Divers, Paper de Vidre, P\'e8l Capell, El tacte que t\'e9, i actualment la celebrada secci\'f3 \ldblquote Lo melic del m\'f3n\rdblquote a L\rquote Aven\'e7).
\par Ha publicat el llibre de poemes Los f\'f2ssils (al ras) en aquesta mateixa col\'b7lecci\'f3, i forma part de l\rquote antologia Els pobles perduts (Ed. Sidill\'e0, La Bisbal d\rquote Empord\'e0, 2012), \'e9s l\rquote autor del llibre de narracions A butxacades (LaBreu Edicions, 2011) que ha estat tot un esdeveniment segons la cr\'edtica i els lectors, que ara, amb El f\'e0stic que us cega, tenen al davant, com diu Ra\'fcl Garrigasait al text que clou el llibre, una gran experi\'e8ncia de llenguatge i un objecte ling\'fc\'edstic excepcional, una alenada d\rquote aire fresc que flirteja amb el tremendisme per\'f2 que se\rquote n salva perqu\'e8 la forma po\'e8tica acaba imposant-se convertint el pessimisme en la bellesa que nom\'e9s la poesia excepcional pot convertir en ofrena.
\par }
