«Algú ha dit -i amb un encert total- que la poesia de Jordi Sarsanedas és la d'un "solitari solidari". Certament és difícil defugir aquesta imatge de "comunió solidària amb l'entorn" que destil·la la poesia de Sarsanedas. Per una banda, una poesia diferent, escrita per un poeta que, inicialment, se situa al marge dels corrents dominants de la poesia. Per l'altra, una poesia que s'escriu tenint en compte la mirada, la projecció de l'home que mira l'entorn, que mira l'altre home, sobretot "l'altre senzill", el subjecte anònim. Per aquesta mirada solidària penetra a la poesia de Jordi Sarsanedas la persona humana immergida en la seva quotidianitat. El poeta se sent prop de l'altre home i en fa, d'aquesta relació, matèria poètica.»
(Àlex Broch)
