22è Premi de Poesia Marià Manent de Premia de Dalt 1998
En A l'entrada del temps fosc Alexandre Navarro s'adscriu a una línia d'expressió poètica que s'insereix per complet dins de la modernitat, amb una qualitat homologable, de bon tros, a la dels poetes europeus del moment. Potser, dit així,
pot inagurar susceptibilitats i enveges típiques del qui vol i no pot, però és temps
de reconèixer obertament que la poesia valenciana actual viu una època d'alta dignitat i, a més, que Alexandre disposa com a mínim d'una de les claus, tant en
l'estil com en els continguts.
Amb aquest nou poemari, en absolut fosc, Navarro exerceix amb ganes de geni de
la llàntia meravellosa per a atorgar-se, sense por ni culpa, un únic desig: inventar-se quantes vegades faça falta -o li facen falta- vida i memòria, qui sap si com una boirosa estratègia de redempció, d'esperança o de subsistència. És una poesia vertaderament vital, carregada de naturalesa, però no paistgística ni morta, sinó humana i ansiosa d'immortalitat, perquè la mort, que tot ho romp, ben poques vegades fa l'ullet als seus versos.
De l'epíleg de Josep Porcar
