«No importa l'indret en què tu reposis
tant se val la nit i el jorn i la mirada fosca.
Perquè més enllà del soroll i el curs dels astres,
de la successió de llum i de tenebra;
més enllà de la veu submergida en els llibres,
i de les veus malversades e l'oblit,
resta l'espai immòbil, el silenci.»
Antoni Marí conrrea diversos gèneres, entre els quals convé ramarcar la narrativa, l'assaig i la poesia. Al llarg de la seva trajectòria professional ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 1988 amb l'assaig La voluntat expressiva, el Premio Nacional de la Crítica 1989 amb l'obra poètica Un viatge d'hivern, i el Premi de la Crítica Serra d'Or 1995 i Premi Prudenci Bertrana 1995 amb la novel·la El camí de Vincennes.
