Voltor, l'últim llibre de Pep Rosanes-Creus, és un exemple cabdal d'allò que el poeta s'havia proposat ja a La venjança de l'eunuc (1993), El gos i l'ombra de l'alzina (1994), No he fet res (1998) i El cos del temps (1999): raonar la passió.
Allò que trobem en tota la poesia de Rosanes-Creus és aquest intent de delimitar per escrit -és a dir, en l'escriptura- aquelles situacions que serveixen de pretext literari per referir-nos a la seva experiència sobre la força de la vida, de la creació, i de la necessitat de raonar sobre aquesta força, sobre els paranys que inevitablement ens depara.
