Gairebé totes les històries de la literatura en llengua anglesa consideren Ezra Pound (Idaho 1885-Venècia 1972) com un dels poetes més grans d'aquest segle.
L'obra de Pound cal entendre-la dins el context ideològic de l'imperialisme americà d'entreguerres. Una nova nació, amb un poder fins aleshores gairebé desconegut, es troba, tot d'una, als ulls dels intel.lectuals, mancada d'una tradició i d'una història cultural sòlides. Culturalment, el Nou Continent vol ser una perllongació del Vell, perquè el miratge ideològic de la cultura burgesa europea no ha deixat mai d'obnubilar els desheretats, triomfadors espectaculars al Nou Continent, que donen carta de naturalesa a l'imperialisme americà modern.
Els Cantos de Pound són, doncs, la història d'aquesta frustració i d'aquesta substitució. Són els pisos d'una torre de Babel que s'ha d'alçar fins a arribar al cel de l'Amèrica moderna, per tal de sostenir-la i de fecundar-la.
Es tracta d'una construcció que, per una banda, lliga la cultura grega amb la poesia llatina, la poesia llatina amb els trobadors, aquests amb el renaixement italià, i amb el segle d'or espanyol, i després amb la narrativitat cosmopolita de la poesia victoriana i amb la industriositat americana..., mentre que, per l'altra, l'escala baixa des del colonialisme occidental i s'instal.la de seguida en les tradicions més fondes i antigues, les que van de les analectes de Confuci a Li Po, del teatre Noh a Fenollosa, de la poesia de l'Antic Egipte a Catai.
