L'antologia que ha elaborat Gabriella Gavagnin té un gran interès històric i literari. Històric perquè es tracta d'unes versions que van circular des del tombant de segle fins als anys vint i trenta, tant a Catalunya com a les Illes, i que havien quedat fins ara dispersos o inclús desconeguts. Literari o estètic, perquè els traductors són els poetes més importants d'aquell moment: Josep Carner, Carles Riba, J. V. Foix, Maria-Antònia Salvà, Tomàs Garcés…
La varietat dels poemes traduïts ha permès confegir una antologia bilingüe, molt ben estructurada, que parteix del Romanticisme de Leopardi i de Manzoni, transita pel Classicisme de Carducci, el Simbolisme de D'Annunzio i de Pascoli, i arriba fins al "crepuscularisme", el futurisme i les poètiques dels anys vint i trenta d'Ungaretti o d'Umberto Saba.
