"Tota la sofrença del Planeta
està escrita en els mars, els oceans,
en cada bocí de terra,
en tot l'ample cel
i en cada una de es cèl·lules del nostre cos.
Així comença el poemari Planeta Terra, quarta obra que Montse Gibert publica en un període de temps relativament breu: Amb les clarors llunyanes del mar (1983), Imatges i moments (1990) i Somnis de tardor (1999).
Cadascuna d'aquestes obres s'articula al voltant d'un eix propi, distint, malgrat que en el seu desenvolupament hi actuïn uns mateixos actors: la intimitat viscuda, la memòria, la naturalesa, el tempus fugit i la mort…Tot l'elenc poètic respon com una actuació coral: ara és una veu, ara n'és una altra la que predomina, però al final, el que compta és l'harmonia de l'acoblament."
Del Pròleg d'Eugeni Perea i Simón
