mirau-vos besant-vos,mirau l’aixo
pluc de les mans resseques,l’alta es
querda dels desig,els rars encaixo
s del cos i del temps.el calor que des
prèn el cor por veure’s,com del calaixo
s oberts,després de molt de temps i d’es
peroa,Hom palpa el flat roent.D’aixo
var portareu només els sentits.des
feu-vos de robes, joies i triste
sa,i lliuraru-vos al calmat,breví
ssim descans en la carn: al joc que té
curull el final i el principi, vi
u l’esclat i certa la represa.te
niu encara per beure tant de vi!
Obra guardonada amb el XXVI Premi Miquel de Palol 2003.
