"El sutge embruta els murs d'un Eixample apressat
que ara, amb prou feines, reconeixes.
En aquell edifici, al fons, l'amor es passejava
pels passadissos sords. Hi havia un canterano de caoba
i, al terra, una catifa de Lahore.
Advocats i metges a les plaques dels portals.
I tu fumant coca en el despatx,
sever i respectable, de ton pare.
Ho recordes en passar, dins un taxi,
pel fragor endurit i eixordador de la Via Laietana
que et du, ciutat avall, cap al vell port.
Pels carrers estrets de la Ribera
evoques vins estranys
amb una salabror d'estrets carrers
i cendres com miratges desplomant-se.
Però ara Barcelona et sembla trista i buida,
potser perquè, sempre, t'hi has passejat talment.
I la mar, a prop, ben poca cosa et diu:
vulgar mirall d'uns ocis de tenebra
mentre, sota l'alè imponent i ocre del Morrot,
ressonen grans paraules
al regne de Can Tunis ombrejat de xiprers.
No hi ha entreactes per a la maduresa.
I la carrera, prou que ho saps, acabarà
en l'escenari brut d'un descampat
on els actors que vas conèixer
ja no sabran, irremeiablement, qui ets."
El buit i la medusa ha rebut el premi dels Jocs Florals de Barcelona 2002, convocats per l'Ajuntament de Barcelona.
