L'argamassa de les nostres paraules
i de les nostres obres, l'embalum
de tot allò que podríem haver
pensat i que hauríem d'haver patit
es va cancel·lar amb la irrupció
de nosaltres mateixos. Hem après
a ser espectadors purs, que ens fecundin
els camps d'ales de blat i que apareguin
les deesses per coronar-nos prínceps
de l'egoisme. Vivim en l'esquinç
del contrapès, en un flanc de calor
omnívor. Les noies, com còdols llisos,
enfonsaven els turmells a la bassa
lacada en llum egea, reflectides
al recolliment de l'aigua: el lapse
entre batecs assecarà la nostra
finitud. Immunes als encenalls
del vent, som a punt de coexistir.
PREMI JOAN ALCOVER 2003, CIUTAT DE PALMA
