No resulta exagerat afirmar que la de Susanna Rafart és una de les veus actuals que dins la literatura catalana proposa una investigació més rigorosa, densa i fascinant per l'àmbit de la poesia lírica, i aquest Retrat en blanc no fa més que confirmar aquesta afirmació. Es tracta d'un llibre que continua, i en certa manera amplia, l'esplèndida senda expressiva iniciada amb Pou de glaç (2002), un llibre que li ha valgut el reconeixement ja unànime de la crítica i el públic lector de poesia.
El diàleg permanent i desacomplexat amb els grans autors de la poesia universal -moderna i de tots els temps-, el coneixement crític i profund de la tradició literària catalana, l'exquisida i alhora sòlida elegància formal, els treballs d'amor- però no gens perduts- amb la llengua i el llenguatge, l'extraordinària capacitat de suggeriment i d'inventiva en la creació d'imatges, són característiques bàsiques de l'estil de Susanna Rafart que a Retrat en blanc tenim ocasió de retrobar donant un guany màxim i obrint al mateix i obrint al mateix temps tot de noves potencialitats. Però tot això no seria prou sense la força introspectiva que travessa aquesta poesia i l'encén perquè ens acompanyi indistintament en el cant, en la contemplació, en la desolació. Aquest llibre és ple de versos teia, a l'amor de la seva llum, els clarobscurs de l'ànima humana, aquella intempèrie interior que tanmateix ens prepara per ser capaços de rebre amb dignitat els impensats assots de la bellesa.
