Després d'aquest catàleg raonat de la desolació al qual sou a punt de donar lectura, en Marc Masdeu ja té enllestit un nou poemari, de títol Les Nanses, també d'excel·lent factura i que, com es dedueix del títol, versa sobre l'art de viure sense agafadors: un privilegi deñs ferits que no poden ni volen deixar de furgar-se la nafra. Tingueu-ho en compte: no es pot perdre sempre, com ja avisava e.e.cummings, i fins i tot al perdedor més costumaç li arriba l'hora de fer-se càrrec d'un eventual triomf. No ho oblideu quan us sentiu insultats per la lectura d'Els escalfadors, quan noteu que algun dels seus versos us corroeix l'ànima com un àcid. I si tanmateix llavors desitgeu res de dolent per a en Marc Masdeu, penseu que ell, molt probablement, estarà en aquell mateix instant caminant per algun carrer d'alguna ciutat de Catalunya, avançant a l'encontre d'algú, somrient d'una forma estranya sense que ningú sigui capaç d'esbrinar de què.
PREMI PARC TAULÍ 2004
