Mirar el món. Encarar-se amb la seva enorme presència. Encarar-se amb el goig de la seva presència. Tocar-la. Sentir-se'n tocat. El blau i la llum del sol. El silenci i la remor del bosc. Les aigües. La immensa correntia del mar. Les roques. Un còdol a la mà, un palet de riu. I els vivents. La gent. I les coses que la gent fa: les ciutats, els ponts, els campanars, una barraca de vinya. El tren, l'aeroport. L'ambició, l'esperança de sentir-ho tot plegat, fraternalment. Que la freqüentació esborri la sorpresa, l'estranyesa, la perplexitat, però no el goig.
