¿Qué haig de fer amb aquesta absurditat-
Oh cor, cor contorbat-esta carota,
Decrépita edat que tinc lligada
Com a la coa d´un gos?
Mai no he tingut
L´imaginari tan apassionat,
Encès, fantasiós, ni l´ull i orella
Tan a l´aguait de coses impossibles-
No, ni de menut quan amb canya i mosca,
O el cuc més pobre, enfilava el rost
De Ben Bulben, d´estiu, amb tot el dia per endavant.
Veig que haig de bandejar la Musa,
Fer-me amic de Plató i de Plotí
Fins que l´imaginar, orella i ull,
En tingue prou amb el raonament
I es dedique a afers abstractes; o sigue escarnit
Pel cul bonyegut d´una bullidora.
(de "La Torre")
