El volum Poesia, 2 culmina el projecte «Totes les obres de Jacint Verdaguer», després de la publicació de Prosa (2002), Poemes llargs. teatre (2003) i Poesia, 1 (2005). Aquesta iniciativa editorial té la voluntat de posar a l'abast del lector habitual l'obra d'un dels escriptors més genials de la literatura catalana de tots els temps i és un projecte, a més, que vol ser respectuós amb l'autor, amb el lector i amb el text. Per aquest motiu, cadascun dels llibres que el constitueixen s'acompanya amb una breu introducció que el situa en el context biogràfic de Verdaguer i n'apunta els criteris d'edició. Aquest respecte a l'autor i al lector ha fet distingir els textos que Verdaguer va donar per definitius i posar en annex els poemes o llibres sencers que no ens han arribat en un estat previsiblement definitiu de composició. Aquest quart volum conté els poemes que Verdaguer no va reunir mai en forma de llibre o que, en morir, va deixar en un estat més o menys avançat d'elaboració. El lector hi trobarà aplegada per primer cop la Poesia dispersa (1864 i 1902). Vénen després els quatre llibres que el poeta va deixar pràcticament acabats i que van ser publicats immediatament després de la mort: Al Cel, la traducció del Càntic dels Càntics precedida de Los jardins de Salomó, Perles del «Llibre d'Amic e Amat» i Eucarístiques. En annex, editem primerament el manuscrit de Jovenívoles. I en segon lloc, els set volums en els quals Verdaguer treballava en el moment de la mort: Sants, Los pobres i Brins d'espígol, ja publicats, als quals afegim el possible recull Poesies per a «Barcelona», i els tres que, fins avui, restaven inèdits: Jesús Amor, Cor de Jesús i Espines i flors.
