"Un home al límit es troba darrere aquests versos, un home que converteix en bellesa el sofriment [...] Resulta difícil rescatar la intensitat delicada i breu del poema enmig de tanta pressió ambiental, de tanta agressivitat gratuïta. Eudald Puig se sap defensar amb la daga esmolada del seu vers i m'atreviria a dir que és un dels escassos poetes que escriuen per una necessitat que s'escapa de l'ambició superficial. Puig ha traçat un rastre de dolor entre dos àmbits: la soledat domèstica i la plenitud de la natura. Com Ausiàs Marc, com Basho, viu fora del temps i és fora del temps on únicament sobreviu el reialme de la poesia" (del pròleg de David Castillo).
Eudald Puig va néixer a Manlleu el 1948 i, pocs anys després, va anar a viure a Terrassa. És llicenciat en Filologia Catalana. Ha publicat els llibres de poesia Cel de nit (1979, premi Miquel de Palol), La vinya cremada (1986), Parc de gessamins (1987) i Poemes per a Clara (1998). L'any 2003 va guanyar el premi d'haikús Ciutat d'Olot. Ha escrit dues obres memorialístiques en prosa: Paradís perdut (1985) i El traç d'un any (1989).
OBRA GUARDONADA AMB EL PREMI CIUTAT DE TERRASSA, AGUSTÍ BARTRA 2005
