És aquest un poemari que s'enfronta a la realitat més immediata, propera, que és llegida a través de dos vidres: l'un de més abstracte, per mirar de lluny -la cara A, en podríem dir- i l'altre de més concret, de vista cansada -la cara B-. Així que al llarg de tots els poemes es planteja la relació de la persona amb el medi on viu, a través de l'escriptura, de l'amor, de la vida al mig d'aquest món concret però, alhora, globalitzat. Amb espai per al dolor, però també per al plaer.
Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia (Premi Octubre)
