En Jaume C. Pons Alorda escriu obsessionat per les màquines de la carn i la puixança seminal, escriu Felip Demaldé al seu pròleg a aquest Cilici. És una observació oportuna: el lector es troba en presència d'un llibre d'una potència extraordinària, equivalent a la potència amb què es manifesta la vida en la carn humana. Per a Jaume C. Pons Alorda, res del cos no li és aliè: i l'ejaculació, la carícia, l'exploració dels propis intestins, la descomposició o la transformació en arbre són formes -les més altes, les més certes- de coneixement.
Jaume C. Pons Alorda es posa sota la tutela de poetes com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Andreu Vidal, Àngel Terron, Joan Palou o Miquel Bauçà, i aconsegueix amb Cilici no tan sols retre'ls condigne homenatge, sinó també parlar-hi de tu a tu amb uns poemes escrits a partir de la fe compartida en la vida i en la poesia. Un llibre impressionant.
