Aquest és el primer poemari que Rossend Sellarés dóna a la llum. Després de molts anys de prodigar-se en recitals i d'obtenir diversos reconeixements, valia la pena que els recollís en un llibre. Perquè es tracta d'una poesia planera i entenedora, a més de rica de llenguatge, de registres i de temes, i que busca compaginar sempre la profunditat amb la senzillesa. Tal com diu Climent Forner, en el pròleg, «la seva poesia agradarà a la gent, massa distanciada com n'està, per no dir divorciada. Poesia i poble, poble i poesia: heus ací un matrimoni a refer, i en català, encara més».
Estructurat a partir de diversos eixos temàtics, el poeta acara els temes cabdals que fan bategar el cor de les persones i és especialment sensible a la natura, entesa com a «terra mare». Això, però, sense defugir si cal la denúncia, tant si es tracta per motius paisatgístics o a causa de les injustícies socials i patriòtiques.
