{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil MS Sans Serif;}{\f1\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Com en les costes on la marea alta entra dins de la platja negant-la, aix\f1\'ed entra, de vegades, la mort en la vida. Per\'f2 de sobte \'e9s marea baixa: la platja queda al descobert, lluent fins a l'horitz\'f3. Sentir alhora la vida amb la seva promesa de felicitat i la mort amb el seu misteri fa que alguns significats canvi\'efn. La nena o el nen que hem apr\'e8s a extreure del rostre de la dona o l'home que estimem ens mira amb afecte i tristesa, ja sense ganes de tornar a jugar mai m\'e9s. Per\'f2 \'e9s un naufragi i prou: aquests poemes desmenteixen que el dolor sigui el contrari de la felicitat. Joan Margarit ha escrit un poemari en el qual hi ha aspectes m\'e9s ombr\'edvols i m\'e9s eficients que el de donar consol, per\'f2 \'e9s que qualsevol consol per part de la poesia prov\'e9 de la nostra obligaci\'f3 de conviure amb la vida i la mort. Pendents de la marea baixa. Misteriosament feli\'e7os.\f0
\par }
