De la Concepció Carreras els meus amics saben, ho he dit moltes vegades, que s’hauria de fer alguna cosa perquè ocupés degudament el lloc que li correspon a les lletres catalanes, ja que, de moment, es troba emboscada dins la ruralia de les lletres, només coneguda en el clos de la seva comarca i, tot i així, gairebé només valorada pels poemes que parlen de la bellesa del paisatge garrotxí. Són veritablement bells tant el paisatge com els poemes, però allò veritablement extraordinari de la nostra poeta són els seus poemes d’amor i de desamor, poemes que traspassen fronteres, ja que s’haurien de trobar situats al costat dels grans poemes amatoris escrits per dones catalanes, com els de Rosa Leveroni, Clementina Arderiu i d’altres escriptores de la seva època. [del pròleg de Ricard Creus]