Un diari de la importància i influència com La Vanguardia hauria de tenir, suposadament, una dotzena d'estudis sobre la seva extensa història. Paradoxalment, no és així. L'obra de Huertas es converteix en la primera anàlisi completa de la trajectòria de la publicació: des del 1881, quan va circular el primer exemplar com a diari del Partit Liberal, fins a l'any 2000, quan es produeix la darrera modificació, fins al moment, en la direcció del periòdic.
En el decurs dels onze capítols, ordenats cronològicament, Huertas revela les claus per entendre les directius empresarials i la ideologia política del rotatiu, des dels orígens en mans de la família Godó. Entre altres coses, examina el cas Galinsoga, l'afer de les escoltes il·legals, el tarannà dels diferents directors, la polèmica amb Gaziel i les maniobres a l'entorn d'Antena 3 i El Observador. I és que Una història de La Vanguardia destrueix mites, exposa els fets sense cap prejudici i analitza les fluctuacions del diari amb precisió i rigorositat.
Conegut inicialment per la publicació abundant d'esqueles i publicitat, La Vanguardia va esdevenir en poc temps en el diari de referència de Catalunya.
