El país i la seva gent han canviat; el món no és el mateix avui que l'any 1978. Hi ha hagut sotragades fortes, molta matèria sobre la qual dir alguna cosa, sobre la qual interrogar-nos. Fer-nos preguntes i emetre parers, aquestes són les armes de l'opinador. Les preguntes posen en evidència per passiva les mancances que qui escriu vol posar sobre la taula. Les sentències, l'opinió en el sentit estricte del mot, marquen clarament el territori ideològic de qui escriu. Aquestes són les aigües per on ens movem aquells que exposem en públic els acords o desacords amb el món. Per a Salvador Redó, escriure i fotografiar són dues necessitats vitals. Ho ha fet, com reconeix Gonçal Mazcuñán en el pròleg, de manera directa, planera, entranyable, oberta agraïda i contundent. Perquè , com el lector podrà comprovar, els seus escrits i les seves imatges "no s'entretenen en foteses ni fan concessions". Sempre tiren pel dret. "Hi ha massa actituds a combatre", ens diu, encara que alguns no ho vulguin veure i prefereixin dar-ne "la culpa als forners", com irònicament titula el darrer article d'aquest recull.
