El Faust ha esdevingut el drama de Pessoa per excel·lència, símbol i analogia de tota la seva producció. L'autor desenvolupa un lligam intertextual amb el mite de Goethe i de la tradició romàntica, on s'empelten les obsessions ontològiques de l'autor; és un laboratori d'assaig dels principis que regeixen els seus heterònims. Hi ressonen, també, tots els fausts que deambulen per quatre segles de la nostra cultura. Al substrat de l'obra hi ha el mite primigeni de Prometeu, del déu modelat per l'home i el mite faustià de l'home que vol vèncer la Vida a través de la Intel·ligència.
