El comissari Montalbano aconseguirà treure l'entretallat d'un delicte subtilment perpetrat per l'odi, en una novel·la policíaca atípica, sense morts
Després que Un gir decisiu el deixés malmès a l'hospital, Montalbano -el comissari sicilià més famós de la literatura- es troba ara tancat a casa, recuperant-se, malhumorat, melangiós i resignadament cuidat per la seva eterna promesa. En l'atmòsfera anodina de la casa irromp una trucada del fidel Catarella: s'ha trobat, abandonada en una carretera, la vespino d'una joveneta de Vigata. Tot apunta a un segrest, però de seguida es farà evident que la veritat és més complexa. L'oncle de la noia és el proper candidat a les eleccions municipals pel partit del govern, Progresso Italia, i per aquí pot anar el xantatge... Com qui desfà lentament una tela d'aranya, el comissari Montalbano aconseguirà desfer l'embolic d'un delicte subtilment perpetrat per l'odi, en una novel.la policíaca atípica, sense morts. Silenciar el seu final és obligatori... "La paciència de l'aranya és una novel.la anòmala. Sense "delicte" ni vessament de sang. A menys que com a delicte cruent s'entenguin ... les vides obligades a consumir-se i a esforçar-se en l'odi ... Camilleri sorprèn de nou, i es renova, amb aquesta novel.la trepidant dels temps alternatius i dialogants."Salvatore Silvano Nigro"Estava escrivint un relat titulat La paciència de l'aranya que començava exactament en el moment que Montalbano acabava de recuperar-se de l'hospital, a Un gir decisiu ... quan vaig decidir ampliar-lo com a novel.la. No s'hi trobaran cadàvers ... sinó la continuació de la crisi de Montalbano."Andrea Camilleri, entrevista a La Repubblica, abril de 2004
