Anna Karenina és, juntament amb Guerra i Pau, una de les obres més extenses i ambicioses de l'autor Lleó Tolstoi i clou el període de les seves grans creacions novel·lístiques.
S'hi revelen les preocupacions espiritualistes que, poc temps després d'acabar-la, el conduïren a diverses crisis morals. Servint-se de l'anomenat realisme psicològic, descriu la societat aristocràtica de l'època i, d'entre una multitud de personatges, en destaca i oposa els d'Anna Karènina i Levin. Anna, enamorada de l'oficial Vronskij, abandona marit i fill i es lliura a una passió que no la satisfà i que la condueix al suïcidi. Levin, en certa manera contrafigura de Tolstoi, home d'una constant inquietud espiritual, acaba unint-se a Kitty, la serenitat, i troba l'equilibri per mitjà de renúncies i acceptacions.
