{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 No tothom \'e9s a Par\'eds la primavera de 1968. Harry Gelb viu a Istanbul, en un n\'favol d\rquote opi, compartint vida boh\'e8mia amb un amic que pinta. Entre borratxeres i experi\'e8ncies opi\'e0cies, en Harry va omplint llibretes amb les seves provatures liter\'e0ries. Per\'f2 llavors fa un pensament i se\rquote n torna a Alemanya on sobreviu combinant tota mena de feines. All\'e0 coneix de primera m\'e0 els moviments anarquistes i les primeres comunes de Berl\'edn oest, les cases ocupes i la moguda de locals i revistes contraculturals de Frankfurt. Constata que seguir una mica la veta i fer-se el radical pot ser una excel\bullet lent manera de buscar-se la vida o lligar, sigui a la barra del bar o en una assemblea eterna. El protagonista narra aquest moment d\rquote efervesc\'e8ncia pol\'edtica i social amb dist\'e0ncia ir\'f2nica, tendresa i certa perplexitat. En un dels seus enc\'e0rrecs eventuals, viatja a Londres per entrevistar William Burroughs, un dels seus referents al costat de Kerouac, Fallada, Bukowski, Chandler i Hammet. El tema de la conversa no ser\'e0 la literatura sin\'f3 com desenganxar-se de l\rquote hero\'efna. Per\'f2 \'e9s possible deixar l\rquote hero\'efna? I la literatura?
\par }
