Un tramvia a SP és una joia en forma de novel·la, una opera prima que sorprèn per molts motius. En primer lloc, sobta, en un autor tan jove com Unai Elorriaga, la tria del tema: el procés de demència d’un ancià. També sobta l’elegància amb què està tractat i el magnífic domini dels recursos literaris.
En aquesta novel·la, que va merèixer el Premio Nacional de Literatura del Ministerio de Cultura, l’autor manifesta un cert gust pel fet insòlit, pel personatge extravagant, com si volgués mostrar-nos la realitat de cada dia a través d’una lent lleugerament distorsionada.
Així, desfilen per la narració personatges singulars, com el jove okupa que s’instal·la a casa del protagonista, i es dibuixen les obsessions que engoleixen la ment de l’ancià.
Tot al costat d’un romanticisme tendre, una sensualitat delicada i una eficàcia màxima a l’hora de transmetre els sentiments.
