Una dolça destrucció és la història amarga i divertida d'un estrany triangle amorós entre l'André, un jove belga pintor de parets, la Sabine, filla d'un comte i musa de l'art i de l'amor, i el Bernard, poeta frustrat presoner del seu passat tèrbol. Abocat a conviure amb la colònia d'artistes flamencs i holandesos de París, André es mou entre poetes, pintors i intel·lectuals degenerats com Salvador Dalí o el pianista Bud Powell, que es venen al millor postor i que viuen del mecenatge fosc de personatges extraordinaris com el rei d'Egipte a l'exili.
Amb un estil cru i directe però alhora intensament poètic, Hugo Claus es recrea en l'humor amarg per descriure el món de l'existencialisme parisenc i parodiar la seva experiència amb el moviment avantguardista COBRA, del qual va ser membre durant els anys cinquanta.
