Som a Vigata, Sicília, l'any 1935. Michilino, fill de l'Ernestina i el Giugiù, creix a empentes i rodolons entre un pare que "fa porqueries" amb la munyona de casa i una mare que es lliura a la penetrant conversa d'un capellà.
A aquest ambient familiar, el pes de l'educació religiosa extrema i la política feixista del poble s'hi suma l'acció directa del professor Gorgerino, cap de l'Obra Nacional Balilla del poble i pedòfil consumat, que decideix entrenar el vailet en la "gimnàstica dels espartans" per celebrar junts els èxits militars de l'exèrcit italià a Abissínia. Precisament després de la presa de Macallè, l'infant innocent es convertirà en un integrista en acció, un soldat de la doctrina disposat a matar.
<> Carlo Bo
"La presa di Macallè és una paràbola grotesca que fabula la tragèdia i la normalitat anormal de la violència. Una història, en definitiva, de dolorosa tendresa per a una infància traïda.>> Salvatore Silvano Nigro