L’octubre de l’any 1948, en plena guerra freda, Bertol Brecht torna a la RDA amb la seva dona, l’actriu Helene Weigel, després de quinze anys d’exili i de combat contra el nazisme que l’han dut per mig món, des de Finlàndia als Estats Units. El cèlebre dramaturg és rebut al Berlín Est amb tots els honors, i se li encomana la direcció del Deutsches Theater. La seva missió és construir el nou teatre militant, proletari i socialista que serà l’aparador oficial i cultural del règim. En la preparació del seu primer muntatge, l’Antígona de Sòfocles, coneix una enlluernadora actriu austríaca, Maria Eich, que esdevindrà la seva amant, però que viurà una història d’amor amb l’oficial de la Stasi que l’ha reclutada per espiar-lo. Perquè les autoritats d’Alemanya de l’Est, receloses, volen saber si Brecht, pròxim als comunistes a l’inici dels anys trenta, continua sent un "camarada" fidel, sobretot després de la seva llarga estada als Estats Units, on l’FBI no el va deixar de petja.
