«Pensava que érem unes nines russes, nosaltres tres. Encaixades per sempre les unes dins les altres, inútils per fora, obertes per la meitat i buides».
Una trucada sobtada desperta en Mathias en plena nit: la Jeanne li comunica que en Vladimir és mort i en Mathias marxa immediatament cap a Moscou. En el dolor de la pèrdua, al cor d'una ciutat desorientada, els antics amants es retroben breument al voltant de les despulles del seu amic. Però serà necessari escortar-lo fins al seu poble natal, a la Sibèria profunda, per donar-li sepultura. Un viatge que en Mathias farà tot sol al costat del seu silenciós company, a bord del cèlebre Transsiberià. Tres mil quilòmetres a través d'una fabulosa successió de paisatges, i tants records de la feroç i complexa història de Rússia, i també de l’amor.
Un text en què les ombres de Dostoievski, Axionov i Gógol mai no són lluny... I potser, tal com deia Txèkhov, davant la mort l'únic que ens queda és l'alcohol i la nostàlgia.
