{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 L'inici d'aquest Diari d'hivern ens situa en una perspectiva autobiogr\'e0fica. 3 de Gener de 2010 falta un mes exacte pel seu 64 aniversari i Paul Auster sent que, donat que el temps passa r\'e0pid, potser ha arribat el moment de deixar a banda els contes i intentar examinar qu\'e8 ha suposat viure en aquest cos, intentar recordar, intentar reviure les sensacions exactes que han marcat la seva vida (una mena de fenomenologia de la respiraci\'f3), fer un inventari de les ferides del cos, les marques d'una vida; un inventari de les cases en les que has viscut; dels amors amb qui les ha compartides (juvenils o dels de tota una vida); fer un rep\'e0s de les morts (la de la mare), deixar const\'e0ncia de l'amor (incontestable) per la seva meravellosa dona (Siri Hustedt), de la fam\'edlia...
\par En definitiva, un diari personal, for\'e7a \'edntim i molt sincer, motivat per l'edat i el temps que passa, que nom\'e9s en part desmenteix all\'f2 de \'abTotes les fam\'edlies felices s'assemblen. Les dissortades, cada una ho \'e9s a la seva manera.\'bb Una manera de deixar const\'e0ncia per escrit i, per tant, de recordar i de fixar permanentment (de donar-los vida m\'e9s enll\'e0 de la vida) les persones i tot all\'f2 que l'han conformat com a persona.
\par
\par }
