SINOPSI
"Aquest any que encetem començaré a escriure sobre un tema que sempre m'havia guardat de tractar en aquest diari. Fins ara havia evitat de dir res sobre la relació que mantinc amb la meva dona i sobre la nostra vida sexual de por que ella ho pogués llegir d'amagat i s'ofengués."
Així és com comença aquesta elegant i misteriosa història de corrupció eròtica, escrita per un dels mestres de la literatura japonesa del segle XX. En La clau, un professor amb gairebé trenta anys de vida conjugal decideix estimular de diverses maneres les relacions amb Ikuko, la seva dona, més jove que ell, que ha rebut una educació tradicional molt estricta. Durant el dia, el professor i la seva dona escriuen als seus diaris respectius els desitjos sexuals que tenen. Però el professor no en té prou de mantenir en l'anonimat aquestes confessions, i àvid per sobrepassar els límits, deixarà a l'abast la clau del calaix on guardava el diari. La lectura paral·lela dels dos quaderns posa al descobert els desitjos ocults d'un matrimoni atrapat en la impossibilitat de comunicació i en plena confusió entre l'amor, la passió i la perversió.
L'HEM LLEGIT...
Espai dedicat a l'anàlisi crítica de les obres que l'equip de llibres.com ha volgut
destacar.
Junichiro Tanizaki se'ns presenta com un dels grans desconeguts de la literatura japonesa. Occidentalitzat en la seva primera etapa com a escriptor, va renegar de l'intel·lectualisme d'occident per submergir-se en la cultura i el tarannà japonès, deixant per sempre a banda la influència que rebé dels grans autors de finals de segle XVIII i principis del segle XIX.
La clau fou una obra publicada el 1956 i que, sorprenentment, no ha tingut traducció en català fins el 2002. L'obra s'emmarca dins de l'etapa projaponesa de l'autor, lluny ja de l'occidentalisme.
Tanizaki parteix d'un plantejament senzill: un matrimoni de mitjana edat exposa en un diari tot allò que, en un món conservador -com pot ser-ho el Japó de mitjà segle XX- suposaria ésser políticament incorrecte. Per tant, el planteig inicial s'inscriuria dins d'una tradició coneguda; però Tanizaki, va saber dur la senzillesa inicial a virtuosisme final. Amb només quatre personatges, dos escenaris i, especialment amb la força del llenguatge, arriba a unes quotes d'intimisme desbordants. Destacable resulta també, el rerefons constant de la tradició japonesa, el qual s'imposa en l'obra per ser-hi present i per jugar-hi un paper definitiu, especialment en el personatge femení: la Ikuko, marcada per la petja d'una educació de tarannà conservador .
La novel·la però, és molt més que un pur reflex d'una societat japonesa tradicional, Tanizaki s'endu els seus personatges cap a sentiments i accions desconeguts per als personatges: la gelosia, l'adulteri, l'erotisme ...I, és això el que dóna singularitat i el que permet, alhora, endinsar el lector en la tensió narrativa que l'autor aconsegueix de dotar tota l'obra.
