En aquesta narració Dostoievski ens fa compartir amb el seu protagonista l'experiència del primer enamorament. Estem a l'estiu, en una festa amb diversions i passatemps inacabables: cavalcades pel camp, excursions pel bosc o pel riu, passeigs, dinars al camp, sopars a la terrassa plena de flors aromàtiques, música, dansa, teatre, tota mena de jocs i d'acudits, rialles. Ens envolta un paisatge alegre i assolellat, el dolç camp rus on seguirem el pas d'infant a adolescent del "petit heroi".
Per què aquest ambient optimista i radiant d'alegria, en un autor que habitualment situa l'acció de les seves novel·les en el gris de la ciutat de Petersburg? Acusat d'una conspiració política, Dostoievski va passar una temporada a la presó, en unes condicions tan malsanes que fins i tot alguns dels seus companys de presó van preferir suïcidar-se.
Tot esperant el veredicte, l'escriptor es va refugiar en els somnis sobre tot allò amè, exultant, dolç i innocent. El resultat n'és El petit heroi.
