"Quan vols forçar la felicitat, t'imagines moltes coses- va dir en Kippenberger-. La Corinna va provar de traspassar un límit, i de fer-lo traspassar als altres. Jo la vaig seguir, però Rainer, m'has de creure: més enllà no hi ha res i hauríem d'aprofitar els anys que ens queden."
Qui parla així és en Kippenberger, que, tal i com esdevé a Maldini i Dalhaus, veu com de sobte s'altera el curs de la seva vida per la presència -i l'absència- d'aquesta dona tacirurna, diluïda i enigmàtica que deixa al seu pas la inquietud del que s'escapa a la raó.
L'abatiment, el desconcert i la curiositat són els tres rostres amb què Hartmut Lange ha sabut crear un joc misteriós de perspectives, una història senzilla que tempera el que podria haver estat una altra forma, qui sap si impossible, de felicitat.
