Patricia Highsmith dibuixa en aquests catorze relats escrits en la seva maduresa creativa un seguit de perfils psicològics en què aboca una perversitat centrada en la quotidianitat: per encisar i, alhora, neguitejar el lector. En aquestes narracions hi sembla reposar un doble denominador comú: el retrat de la soledat de l’individu i el sentiment d’angoixa davant la consciència de les pròpies misèries.
L’avarícia d’una assistenta mèdica, l’atractiu que creu despertar en el seu entorn una suïcida, l’exili sentimental, l’eterna mala sort d’un home mediocre, un assassinat provocat pel tedi, els retrets que un espectre llança contra el seu jo mortal o un crim pràcticament perfecte del qual finalment algú se n’aprofita, són alguns dels temes que planen en aquestes pàgines, al costat d’altres com un gos que traurà el millor i el pitjor del seu amo, d’un pretès benefactor que de fet és un espavilat, d’un estrambòtic col·leccionista, del desig d’eliminar els qui t’envolten, del malaltís joc de simulacions d’un escriptor o del trastorn dels records, fins arribar a una estranya faula urbana amb dos coloms com a protagonistes.
