Com els crancs relata l'enfonsament, el gener del 1945, del Wilhelm Gustloff, un creuer de 208,5 metres d'eslora amb milers de refugiats a bord, després de l'atac d'un submarí soviètic. Al voltant de 9.000 persones, la majoria dones i nens alemanys que fugien de l'avenç de l'Exèrcit Roig, van morir ofegades al mar Bàltic.
Paul Pokriefke, el narrador de la novel·la, és un dels pocs supervivents de la catàstrofe. Nascut en un bot salvavides el mateix dia de l'atac, Paul, periodista de mitjana edat que viu a Berlín, intenta reconstruir la història d'aquell fet tan tràgic que ha marcat la seva vida i la de la seva mare, Tulla, que aleshores tenia disset anys.
Movent-se enrere per anar endavant, Günter Grass passa comptes d'un dels capítols més silenciats de la història europea i reflexiona sobre la manera com diferents generacions d'alemanys s'enfronten amb el seu passat: cal assumir el record dolorós de la guerra per tal que no es converteixi en un motiu de revenja de la ultradreta.
