"És probable que darrere la fesomia i el caràcter del protagonista d'aquest llibre", adverteix Sándor Márai a l'inici de L'amant de Bolzano, "el lector descobreixi els trets inconfusibles d'aquell cèlebre aventurer del segle XVIII que va ser Giacomo Casanova".
No és gens fàcil contradir aquest descobriment. L'heroi d'aquesta novel·la s'assembla molt a aquell caminant intrèpid, apàtrida i infeliç que el 31 d'octubre de 1756 es va escapar a mitjanit d'una presó de Venècia i es va dirigir cap a Munic en companyia d'un frare corrupte.
Però després de l'episodi de la fugida, la recreació de Márai ens sorprèn: Casanova arriba a Bolzano, interromp el seu viatge i esdevé el pretext per a una magnífica reflexió sobre la vida i la mort, sobre la realitat i la ficció.
