El difunt Mattia Pascal (1904) és el primer gran èxit de la fulgurant carrera literària de Luigi Pirandello, un dels escriptors més rellevants de la literatura occidental del segle XX. Aquesta novel·la narra la història d'un home que va tenir dos cops de fortuna: es va enriquir amb el joc i va saber pel diari que s'havia mort. I això ens condueix amb decisió cap als interrogants més pregons sobre l'existència, a través dels paratges més ombrívols de la quotidianitat i amb un humorisme especial, tan iconoclasta com lúcid i còsmicament pessimista.
Veritat, identitat i demés certeses es veuen fortament discutides en la peripècia d'un protagonista extraviat en la recerca de coordenades per a viure en plenitud o, fins i tot, pensar-se a si mateix. Vet aquí el paradigma de la crisi de la raó que caracteritza la modernitat.
