Als trenta-vuit anys, Tertuliano Máximo Alfonso és professor d'història en un institut de secundària. Solitari i depressiu, està separat de la seva dona i té pocs amics. Esporàdicament, però, es veu amb una dona a qui no permet que penetri en la seva vida.
Un dia un company de feina li recomana una pel·lícula, en la qual, curiosament, hi ha un actor idèntic a ell, fins i tot en el pentinat i el bigoti que portava en el moment que es va rodar. Davant d'aquesta descoberta, en Tertuliano s'obsessiona per trobar el seu home duplicat.
A L'home duplicat, José Saramago reflexiona sobre el tema de la pèrdua de la identitat, que afecta la societat d'avui dia: "El que configura la identitat dels homes és saber-se únics i irrepetibles, diferents de tots els altres éssers humans." Tots tendim a vestir-nos de la mateixa manera, a dir les mateixes coses, a menjar el mateix… Els homes duplicats es multipliquen.
"José Saramago assoleix en aquesta novel·la, com en els seus moments més àlgids, o fins i tot superant-los, el dret a ser considerat un clàssic modern." José Carlos de Vasconcelos
