Illes de Cap Verd, Àfrica, primera meitat del segle XX. Una cultura mestissa única, ni europea ni africana. El petit Francisco Soares, Chiquinho, creix en un món poblat per les històries de negrers i de fantasmes, d'homes llop i pirates que els més vells expliquen al vespre mentre prenen la fosca. Però en aquest món aspre i pintoresc arriben de tant en tant les cartes i els dòlars que els emigrants envien des de la llunyana Amèrica. Chiquinho se sent fascinat pel món antic arrapat a la terra i al mateix temps per un nou món que l'atrau.
Chiquinho recrea l'itinerari que milions de persones de tot el món han fet el darrer segle, un itinerari que buida el món rural i omple les ciutats, que ofereix moltes coses però també en pren d'altres.
Però el camí que no es perd mai és el de l'esperança.
Baltasar Lopes dóna vida a una galeria de personatges que coneixen tots els matisos de les emocions. Com aquelles cançons evergreen, sempre tendres, que es mantenen vives de fa temps, aquestes pàgines escrites els anys 30 desperten en nosaltres tot allò que tenim de chiquinhos. Les ganes de viure i també l'enyorança.
Chiquinho confirma que la literatura és capaç de tancar en un petit espai tot un univers sencer.
En dóna fe José Saramago quan escriu que Chiquinho "és una gran novel·la universal".
