Als divuit anys, Abú-al-Husayin ibn Sina, conegut a Occident com a Avicenna, és el metge de més renom del seu temps. Atrapat entre les convulsions i les guerres que agiten el territori persa a principis del segle XI, viu situacions molt diverses. Metge respectat, visir, proscrit, vagabund, nòmada, presoner, filòsof, Avicenna va de ciutat en ciutat i travessa deserts i muntanyes. La seva darrera ruta el porta a Esfahan, la ciutat sublim, on als cinquanta-set anys veurà la fi dels seus viatges després d'haver begut a grans glops amb la copa de la saviesa i l'amor.
La ruta d'Esfahan és un relat dedicat a Avicenna, una de les màximes figures del pensament universal, a través de la narració del seu deixeble preferit, Abú Obeid el-Jozjani, que el va acompanyar en el seu pelegrinatge durant vint-i-cinc anys.
Una novel·la on s'entrecreuen la guerra i la pau, la passió i la política, la ciència i el somni. Una meditació sobre el món i sobre l'home.
