Les novel·les d’Amy Tan sempre es nodreixen de les seves pròpies experiències i de les de la seva família. Ara, per primera vegada, Amy Tan s’ha decidit a oferir-nos una visió personal, íntima i sincera de la seva vida. A Contra el destí fa un llarg recorregut, des d’una infància de nena sensible i intel·ligent, però avergonyida pels costums orientals dels seus pares, fins a l’actualitat. Parla de la bellesa i dels conflictes amb el seu aspecte físic durant l’adolescència. Ens explica la història de la seva família: la de la seva àvia, que es va intentar suïcidar com a rebel·lió contra el marit; la de la seva mare, el primer marit de la qual la va empresonar quan va intentar deixar-lo; i ens explica també les morts terribles del seu pare i del seu germà. Tots aquests fantasmes, la sort, el destí tenen i han tingut un paper important, i Contra el destí és una immersió en aquests ancestres, en les dones que "mai m’han deixat oblidar que aquestes històries necessiten ser explicades".
