Una tarda, en una elegant pastisseria de Budapest, una dona explica a una altra dona com un dia, havent trobat a la cartera del seu marit una cinta lila, es va adonar que a la vida d'ell hi havia -i potser hi ha encara- una passió secreta i ardent i com, d'ençà d'aleshores, prova debades de reconquerir-lo.
Un vespre, en una cafeteria de la mateixa ciutat, l'home que va ser-ne el marit explica a un altre home com va esperar durant una pila d'anys una dona que era la seva raó de viure i com, havent-se divorciat de la primera esposa, s'hi va casar i a continuació la va perdre per sempre.
A trenc d'alba, en una pensió de Roma, aquesta darrera dona explica al seu amant com ella, minyona de comarques, va aconseguir casar-se amb un home ric i com a la passió amorosa es pot trobar ràbia, ressentiment i clams de venjança.
Publicada per primera vegada el 1941 i ampliada el 1949 per a l'edició alemanya, amb La dona justa -una profunda reflexió sobre l'amor, les passions i el sentit últim de la vida-, Sándor Márai estira el fil d'un triangle amorós des de la veu dels seus protagonistes.
