Eberhard Starusch, quaranta anys, solter, és catedràtic d'institut de Berlín occidental, on ensenya alemany i història. Va estar promès i llegí Marx, envelleix, té mal de queixal, cita
Sèneca, ha après a adaptar-se, i ha esdevingut allò que no voldria ser: moderat per l'experiència. Assegut a la butaca del dentista i davant d'una pantalla de televisió, l'objectiu
de la qual és distreure els pacients del seu dolor, Starusch troba el temps per recordar les
derrotes passades i per témer les venidores. Es justifica amb converses fingides amb el metge,
s'imagina ell mateix a la pantalla i hi fa visibles els seus pensaments i fantasies. S'anestesia
amb històries que li mostren com ell mai no ha estat.
