El pintor Claude Lantier persegueix un ideal estètic exigent i innovador, però topa amb fracassos successius. Ni l'amor de Christine, la dona que li serveix de model, ni les relacions amicals amb el novel·lista Sandoz, alter ego d'Émile Zola, no eviten els seus dubtes ni la sensació d'impotència davant les grans composicions que somia, com el quadre simbòlic que vol representar la vitalitat i la modernitat del París del Segon Imperi.
L'obra (1886) és la novel·la més autobiogràfica d'Émile Zola, amic d'infància del pintor Cézanne. És la novel·la sobre la creació artística, sobre la lluita de l'artista amb la natura, sobre l'esforç de l'artista a crear vida. És la història de totes les obres, en totes les arts, en tots els temps.
Émile Zola és considerat el pare del naturalisme. Pregonava una literatura analítica, fonamentada en els principis científics, que representés tots els aspectes de la realitat. El 1871 va iniciar la publicació del cicle de vint novel·les Rougon-Macquart, dels quals L'obra forma part, així com L'assommoir (1877) o Germinal (1885).
